^{Cristina Masip (cmasip@vallclara.org), Josep Ramon Miró (jrmiro@vallclara.org) i Carles Prats (cprats@vallclara.org)}

El 1860 el govern espanyol publicava unes regles (GACETA, 1960: 1) per retolar els carrers i numerar les cases. L’article primer disposava que els ajuntaments obrissin un registre que havia d’expressar l’estat en què es trobava la retolació dels carrers i on s’havien d’anotar les variacions que hi haguessin als seus noms. L’article onzè fixava que els límits dels carrers estarien ben determinats i que s’havia de procuar que un carrer tingués un sol nom, si no era que el carrer canviava de direcció en angle recte, o era travessat per un riu, o tallat per un carrer més ample o una plaça, casos en què els trams serien carrers diferents. L’article dotzè deia que per a la determinació dels límits dels carrers s’havien de col·locar els seus noms a l’entrada i a la sortida, a l’esquerra del vianant. També s’havien de col·locar els noms dels carrers als creuaments, als carrers amb entrada o sortida d’un altre, i als que es comuniquessin amb places. L’article vintè disposava que les làpides amb els noms dels carrers havien de ser de ceràmica «quan no es pugui emprar altre material més durador», i que el seu cost aniria a càrrec de l’ajuntament. Fialment, l’article vint-i-dosè manava als alcaldes que cada final del mes del gener següent a cada quinqueni enviessin als governadors de província un estat on hi constessin els noms de les places, placetes, carrers i passejos, el nombre d’edificis fent constar quants habitants hi havia a cadascun, l’ús dels immobles, els destruïts, els reedificats, els de nova planta i els que estiguessin en construcció.

Amb anterioritat a aquest registre, la font per a conèixer la nomenclatura dels carrers són les llibretes de compliment pasqual. Són uns documents parroquials utilitzats per l’Església catòlica -especialment actius entre els segles XVI i XX- per controlar quins fidels complien amb els manaments de confessar i combregar un cop a l’any, concretament per Pasqua de Resurrecció. Aquestes llibretes eren un cens de les persones en edat de combregar que vivien a cada casa, i tot sovint les cases s’ordenaven pels carrers on es trobaven. Això fa que aquests registres ofereixin una valuosíssima informació no només sobre la demografia del lloc, sinó també de l’hodonímia, que és la matèria que estudiarem en aquest article.

A Cabassers s’ha conservat una interessant col·lecció de llibretes de compliment pasqual a l’arxiu parroquial. La primera és del 1698 i a continuació s’hi troben els registres de 1700-1701, 1703-1704, 1709-1722, 1724-1733, 1735-1740, 1744-1759, 1761-1768, 1771-1781, 1783, 1785-1788, 1790-1791, 1802, 1804-1806, 1808, 1810-1829, 1833, 1838-1841, 1845-1846, 1848, 1852-1854, 1856-1857, 1859-1860, 1863-1864, 1867-1871, 1873-1894, 1879-1898, 1901-1902, 1910-1915, 1918-1919 i 1943.

Del 1698 al 1733 les llibretes mencionen els següents sectors:

Cap de Vila
Sijtar
Carrer de la Presó
Lo Carreró
Carrer del Moliner
Carrer del Grau
Pla de l’Abadia

Les llibretes dels anys de 1710, 1715, 1716, 1717, 1718, 1719, 1720, 1721, 1722, 1724, 1725, 1726, 1727, 1728, 1729 , 1730, 1731, 1732, 1733 distingeixen entre ambdós costats de carrer i comencen el recompte al nord, amb aquesta seqüència:

Cap de Vila (oest)
Sijtar (oest)
Carrer de la Presó (est i oest)
Pla de l’Abadia (oest)
Cap de Vila (est)
Lo Carreró (est)
Sitjar (est)
Carrer del Moliner (est)
Carrer del Grau (est)
Pla de l’Abadia (est)

Les llibretes de 1698, 1700, 1701, 1703, 1704, 1709, 1710, 1711, 1712, 1713, 1714 no distingeixen entre els costats dels carrers i ofereixen les llistes de residents sota un sol epígraf per a cada carrer. A partir de 1735 les llibretes no mencionen ni el Sitjar ni el carrer de la Presó, els habitants dels quals queden recomptats a Cap de Vila i Pla de l’Abadia, respectivament. Això es reprodueix a les llibretes de 1736, 1737, 1738, 1739, 1740.

Gràcies a la distribució de nord a sud i la menció dels costats est i oest de cada sector (a excepció del carrer de la Presó, on es relacionen les famílies que hi vivien sense distingir els dos costats del carrer), entre 1698 i 1733 podem deduir les següents equivalències:

Pla de l’Abadia: des del museu municipal a l’església.
Carrer de la Presó: el tram de carrer Major entre la plaça del Mercat i el carrer del Grau.
Carrer del Grau: Manté el mateix nom.
Carrer del Moliner: el carrer Penedès
Sitjar: la plaça de Longí Navàs i el tram de carrer Major que va del carrer Penedès al carrer Priorat.
Lo Carreró: l’actual carrer Priorat
Cap de vila: la plaça del Dr. Seró i el tram de carrer Major comprès entre el carrer Priorat i l’ermita de Sant Joan.

El 1745 les llibretes suprimeixen les mencions als carrers i simplement registren llistes de residents. Això canvia de nou el 1808, quan es recupera la menció a la nomenclatura de les vies, amb canvis substancials. Es mencionen els següents carrers i places:

Plaça de les Cols
Plaça de l’Abadia
Carrer de la Presó
Carrer de l’Hospital de Grau
Carrer de la Boterassa
Carrer d’en Blai
Carrer Major o Sitjar
Perxe de l’Arbonès
Carrer del Tossal
Plaça de la Bassada
Travessia del carrer del Forn
Carrer del Molí de l’Oli
Raval de Sant Miquel
Carrer de les Basses de l’Oli
Carrer de Baix
Carrer del Soguer
Carrer de l’Era de Baix
Carrer de l’Era del Castell

El quadern de 1808 reflecteix l’expansió demogràfica acumulada des de 1745, que va fer créixer el nucli urbà. Tanmateix, com que a partir de 1745 no es mencionaven els noms dels carrers, no tenim una fotografia exacta del moment d’aparició dels ravals.

El 1815 les llibretes tornen a mencionar el nom del carrer del Moliner i hi desapareix la referència al carrer d’en Blai (l’actual carrer Penedès, on hi ha les cases anomenades Cal Moliner i Cal Blai). El 1817 el carrer de les Basses d’Oli s’anomena «carrer de les Basses i Molí de l’Oli». El 1818 es menciona el carrer del Molí Nou de l’Oli i desapareix el carrer de les Basses de l’Oli, cosa que sembla indicar que tots dos noms es refereixen al mateix carrer i, segurament, reflecteixen el procés de construcció d’aquest edifici; mentre s’estava alçant i es veien les basses de decantació des de l’exterior al carrer li deien «de les Basses de l’Oli», i en estar acabat l’edifici al vial l’anomenaren «del Molí Nou de l’Oli». Sense cap mena de dubte es tracta del Molí dels Sòcios. Com recull l’Inventari arquitectònic i arqueològic de Cabassers (PRATS, 2008: O.024) la portalada d’aquell molí actualment es troba reutilitzada al número 24 del carrer de Baix, on fou traslladada a principis del segle XXI des del solar del carrer Verdaguer on hi hagué l’edifici. La portalada té l’any 1816 inscrit a la dovella clau, la qual cosa coincideix plenament amb la cronologia que aporta la documentació estudiada. A aquest carrer se li dirà Bassetes a partir de 1887, potser perquè, ja enrunat el molí, les basses de decantació tornaven a ser visibles des de l’exterior, i de nou a la via se l’anomenava segons l’estat en què es trobava l’edifici que la caracteritzava.

El 1819 les llibretes recuperen la denominació «carrer de l’Hospital i d’en Grau». El 1820 la llibreta corresponent es refereix al «carrer del Sitjar» (desapareixent la dualitat amb el carrer Major que l’acompanyava des del 1808) i el carrer del Molí de l’Oli (que no hem pogut identificar amb certesa amb cap vial actual) passa a ser el «carrer del Molí de l’Oli Vell» (per diferenciar-lo del carrer on hi havia el molí nou, que és el Molí dels Sòcios que comentàvem al paràgraf anterior). El 1821 les llibretes tornen a referir-se al «carrer de l’Hospital», eliminant l’anterior referència al Grau. El 1823 desapareix la menció a l’era de Baix. El 1826 desapareix la travessia de la Boterassa. El 1833 al Perxe de l’Arbonès s’anomena carrer de l’Arbonès i el carrer del Molí de l’Oli Nou se simplifica en carrer del Molí Nou. El 1838 desapareix la referència a la plaça de les Cols i el carrer del Molí de l’Oli Vell es passa a anomenar carrer del Molí Vell (calle del Molino Viejo, a l’original). El 1845 només s’anomenen els carrers del Sitjar, Tossal, del Forn, de Baix, Soguer, la plaça de la Bassada, el raval de Sant Miquel i l’Era del Castell, però en canvi hi ha una llista d’habitants que no s’especifica on viuen, corresponent segurament a la resta de carrers no mencionats i que anteriorment apareixien als documents. El 1848 deixa de mencionar-se el carrer del Soguer. El 1859, a més dels anteriors (excepte Soguer), es menciona el carrer del Molí. El 1863 es torna a mencionar el carrer del Moliner. El 1867 reapareix el nom del carrer del Molí Vell. El 1877 es menciona el carrer Major i el carrer de la Font (l’actual carrrer de Baix, anomenat ja així a partir de 1897). El 1878 apareixen les Eres d’Avall (el carrer del Camp actual). El 1879 s’anomena el carrer de l’Església (un tram de l’actual carrer Major) i el carrer de les Eres (l’Eres d’Avall de 1878). El 1881 al carrer de Baix li diuen «carrer del Mig o de Baix» (l’actual carrer del Mig), i el carrer de les Eres del Castell se simplifica en «carrer del Castell». El 1882 al «carrer del Mig o de Baix» li diuen només carrer del Mig i desapareix la referència a «de Baix». El 1897 anomenen carrer de Baix al carrer que actualment encara porta aquest nom, i que anteriorment s’hauria dit de la Font (de 1877 a 1894) i abans, encara, carrer del Soguer (1808-1846).

El 1875 Longí Navàs confeccionà un plànol de Cabassers (BIETE, 1991: 222) que permet establir sense cap mena de dubte les següents identificacions:

Carrer Monte o Tossal: Carrer Balmes
Pla de la Bassada: Plaça Dr. Prudenci Seró
Carrer del Forn: Carrer Priorat
Plaça del Sitjar: Plaça Longí Navàs
Mulo: Carrer Montsià
Carrer del Vent: Carrer Penedès
Carrer de l’Hospital: Carrer del Grau
Carrer del Castell: entre l’escola i la casa de l’abadia

El plànol de Longí Navàs ens mostra dos hodònims que les llibretes de compliment pasqual contemporànies no recullen: el carrer del Vent (les llibretes en diuen molt majoritàriament Carrer del Moliner i Carrer del Blai durant un brevíssim període a principis del segle XIX) i la plaça del Mercat (el 1808 en diuen Plaça de les Cols i abans segurament la incorporaven com a part del carrer del Grau). Això ha de posar de relleu la següent advertència: és possible que les llibretes de compliment pasqual no reflectissin els noms popuars de les vies, sinó que el capellà organitzés la població per sectors, per tal de facilitar les tasques de cens i recompte de combregants, amb noms que podien coincidir, o no, amb els noms populars dels carrers.

Delfí Navàs feia una descripció el 1918 de la morfologia del nucli urbà i deia que Cabassers constava de cinc carrers: Major, Monte o Tossal, Hospital, Castell, Mig, Baix i Sitjar. Diu que «antiguament hi havie lo carré del Forn, que comprenie les actuals cases del carré Maijó números 33 al 41; carré del Vent, que constave de les cases númersos 49 al 63 del mateix carré ó sia les travesies del carré Maijó al del Mitj; y’l carré de S. Miquel, que comensave al número 55 del carré del Mitj y acabave a la última casa número 71.» Queda clar que en aquell moment les travesses entre el carrer de Major i del Mig eren considerades part del propi carrer Major. També parla de «lo pla de la iglesia, la plaza del Mercat al costat de aquesta y’l pla de la bazada dit així per haver en ell una baza ahont se te la gran comoditat de pugué rentá en ella á totes les hores tant de dia com de nit.» (NAVÀS, 1918: 15).

Vicenç Biete, a la seva Toponímia (BIETE, 1979: 73), recull els noms populars dels carrers, fent constar les formes oficials equivalents:

Baixada de la Font de Baix (actualment substituïda pel tram de carrer que uneix amb un pont el carrer de la Font de Baix amb el carrer de Baix.
Baixada de Cal Fermí (Carrer de la Ribera)
Baixada de Cal Moixó (Carrer de la Segarra)
Carrer d’en Grau
Carrer de Baix
Carrer de l’Era de Dalt (actual carrer Bean Joan d’Organyà)
Carrer de l’Hospital (Carrer del Grau)
Carrer de les Bassetes (baixada del carrer de Sant Miquel fins al Patiet)
Carrer de les Eres o carrer de les Nou Claus (Carrer del Camp)
Carrer de Sant Joan (tram del carrer Major entre la pl. Dr. Seró i l’ermita de Sant Joan)
Carrer de Sant Miquel
Carrer del Castell (tram del carrer Major entre el pla de l’Abadia i el carrer del Mig)
Carrer del Forn (Carrer Priorat)
Carrer del Mig
Carrer del Portal (tram del carrer Major entre l’ermita de Sant Joan i el camí de la Foia)
Tossal (Carrer Balmes)
Carrer del Vent (Carrer Penedès)
Carrer dels Vergers
Carrer Major
Carrer Nonàs
Plaça del Mercat
Carrer del Mulo
El Patiet (bifurcació dels carrers de Sant Miquel i les Bassetes)
Les Escaletes (tram d’escales entre la plaça del Mercat i el carrer del Mig)
Pla de l’Abadia (entre l’església i l’abadia)
Pla de la Bassada (Pl. Dr. Seró)
Plaça del Sitjar (Pl. Longí Navàs)
Travessia del Metge Vell (carrer del Forn)

El mateix autor publicà un plànol del nucli urbà (BIETE, 1991: 223) que recollia les denominacions populars de diversos carrers, preservades gràcies a la transmissió oral.

Aquestes denominacions que consten al plànol de Biete són el Pla de la Bassada (plaça Dr. Prudenci Seró), Tossal (carrer Balmes), carrer de Sant Joan (el tram del carrer Major entre la plaça del Dr. Seró i l’ermita de Sant Joan), carrer del Forn (carrer Priorat), plaça del Sitjar (plaça de Longí Navàs), carrer del Vent (carrer Penedès), carrer del Mulo (carrer Montsià), Pla de l’Abadia (la placeta entre l’abadia i l’església), carrer del Castell (entre l’inici del carrer Major i el Pla de l’Abadia), l’Era de Dalt (carrer Beat Joan d’Organyà), carrer de les Eres (carrer del Camp), les Escaletes (carrer Segarra, entre la plaça del Mercat i el carrer del Mig) Baixadeta de Cal Moixó (carrer Segarra, entre els carrers del Mig i de Baix), Baixadeta de Cal Fermí (carrer de la Ribera), Baixada de la Font de Baix (baixada entre el carrer de Baix i el carrer de la Font de Baix), carrrer dels Vergers (tram del carrer de Baix entre la baixada de la Font de Baix i el carrer Verdaguer), carrer de les Bassetes (carrer Verdaguer) i el Patiet (intersecció del carrer de Sant Miquel amb el carrer Verdaguer).

Hem de destacar a part el cas del Sitjar. Si bé, com ja hem vist, les llibretes de compliment pasqual es refereixen al Sitjar com un tram llarg del carrer Major entre el carrer Priorat i el carrer Penedès, la denominació tradicional «el Sitjar» es refereix exclusivament a la plaça de Longí Navàs. Aquesta plaça fou la primera que tingué un hodònim commemoratiu, segons explica Delfí Navàs, que parla de la «plaza de la Constitució vulgo Sitjá» (NAVÀS, 1918: 15). L’origen del la dedicatòria a la Constitució cal buscar-lo en un Decret de 14 d’agost de 1812 (GAZETA, 1812: 142) que manava que s’anomenés «Plaza de la Constitución» la plaça principal de cada poble on s’hagués anunciat la promulgació de la Constitució de Càdis de 1812. Per tant el Sitjar va ser el primer espai de Cabassers que va perdre la seva denominació tradicional per ser substituïda per una de commemorativa o honorífica. El segon fou el Pla de la Bassada, que el 1926 fou anomenat «Plaza de José Nicolau» en honor al diputat tortosí que s’esforçà perquè l’actual carretera T-702 passés per Cabassers (BIETE, 1991: 240).

Cal fer també una menció al carrer del Mulo (carrer Montsià) per aclarir l’etimologia del nom. Un document judicial de la cort del batlle de la baronia de Cabassers de 23 de febrer de 1693 fa aquesta referència:

«Item, altra heretat nomenada lo bancal d’en Nicolau, ab sa basa al cab, a la partida del davall lo muro (h)i ant darrer lo castell, afronte de un costat ab la heretat de Miquel Masip, moliné de draps, ab altre costat ab lo hort que comprà Joan Vall, del Veyà, i dit bancal vui lo posaïx Joachim Llauradó, peraire, i ab dita isienda no s'(h)i trobà altra cosa.»

Per la menció al darrere del castell, queda clar que la partida es refereix als terrenys que avui en dia ocupen els horts de darrere de l’escola, solar de l’antic monestir de Santa Maria de Vallclara, conegut popularment com el castell. El «muro» no és altra cosa que la muralla, i les terres que quedaven just a sota de la defensa és el que el document anomenta «partida de davall lo muro». Per tant el carrer del Mulo agafa el nom del «muro», la muralla que menciona la documentació de finals del segle XVII, si bé es transformà a «Mulo» per lambdacisme.

L’objectiu d’aquest treball és proposar la senyalització de l’hodonímia popular, i per a fer-ho i vistos els antecedents estudiats, el criteri que utilitzem és indicar els hodònims que la transmissió oral reconeix com a tradicionals. No considerem adequat fer constar en una placa a l’espai públic tots els noms que pot haver tingut una mateixa via, sinó que creiem més oportú i intel·ligible marcar aquell nom que la memòria popular encara identifica amb l’espai. El recopilatori dels noms pretèriets que ha tingut cada espai ja queda registrat, de totes maneres, en aquest treball. Per tant, la proposta de retolació que fem és la següent:

Pla de la Bassada (plaça del Dr. Prudenci Seró)
Plaça del Sijtar (plaça de Longí Navàs)
Tossal (carrer Balmes)
Carrer del Forn (carrer Priorat)
Carrer del Vent (carrer Penedès)
Carrer de l’Hospital (carrer del Grau)
Pla de l’Abadia (la placeta entre la casa de l’abadia i l’església)
Baixadeta del Cal Fermí (carrer de la Ribera)
Les Escaletes (tram del carrer Segarra entre els carrers Major i del Mig)
Baixadeta de Cal Moixó (tram del carrer Segarra entre els carrers del Mig i de Baix)
Carrer del Mulo (carrer Montsià)
El Patiet (Creiem necessari incorporar a la senyalització aquest hodònim, que si bé no apareix a la documentació estudiada, la transmissió oral, com recull Biete, ha fet que tothom es refereixi a la intersecció entre le carrer de Sant Miquel i el carrer Verdaguer amb aquest nom popular)
Carrer de les Bassetes (carrer Verdaguer)
Era de Dalt (carrer Beat Joan d’Organyà)
Carrer del Castell (tram de carrer Major entre l’Abadia i la intersecció amb el carrer del Mig)
Carrer de les Eres (carrer del Camp)

Proposem que la cartelleria commemorativa sigui feta de ceràmica, d’una mida lleugerament més petita que els cartells que indiquen els noms oficials de les vies, i ubicar-la a sota de cadascun d’aquests. Dues de les plaques, tanmateix, haurien de ser col·locades a zones que actualment no tenen cap indciació. És el cas del Pla de l’Abadia (s’hauria de col·locar a la façana sud de l’església) i del Patiet (calria col·locar-la a la tàpia de l’hort que hi ha a continuació de la casa número 1 del carrer de Sant Miquel).

Convé destacar que el carrer del Grau és un cas invers; manté el nom tradicional com a nom oficial, però des de mitjans del segle XVIII hi va haver un hospital (entès com a hospici, no com a centre sanitari), fet que va acabar donant el nom popular de carrer de l’Hospital al mateix carrer del Grau (la llibreta de compliment pasqual de 1943 encara l’anomena carrer de l’Hospital). Creiem que és convenient marcar aquesta denominació per preservar la memòria de la casa de caritat que hi hagué al carrer del Grau.

A banda del carrer del Grau hi ha cinc vies més que conserven com a nom oficial el nom tradicional: el carrer de Sant Miquel, el carrer del Mig, el carrer de Baix, el carrer Nonàs i la plaça del Mercat. Hem de mencionar, abans d’acabar, la particularitat de la plaça del Mercat: no apareix en cap llibreta de combregants fins que a partir del 1808 es menciona una «plaça de les Cols», que el 1833 torna a desaparèixer i des de llavors s’imposa el silenci, trencat breument el 1901 amb una referència esporàdica a la «plaça de l’Església». Entenem que les dues denominacions fan referència al Mercat, i que probablement aquest espai, a excepció de les dates indicades, s’hauria considerat part del carrer del Grau. Delfí Navàs, el 1918, sí que la diferencia i l’anomena plaça del Mercat (NAVÀS, 1918: 15).

Finalment, oferim la base de dades que ha resultat del buidat de les llibretes de compliment pasqual de l’Arxiu Parroquial de Cabassers en format .ods i .xls.

BIBLIOGRAFIA

BIETE, 1979: BIETE, V. «Toponímia de Cabacers i el seu terme». Revista Catalana de Geografia, 1979, Vol. 2, núm. 5, p. 19-90.

BIETE, 1991: BIETE, V. Cabacés un poble al peu de Monstant. Ajuntament de Cabassers, 1991.

GAZETA, 1812. Gazeta de Madrid baxo el Gobierno de la Regencia de las Españas, núm. 15. 17 de setembre de 1812.

GACETA, 1860. Gaceta de Madrid. Número 59. 28 de febrer de 1860.

NAVÀS, 1918: NAVÀS. D. «Descripció histórica, física y política de Cabacés». Imprenta Católica. Reus. 1918.

PRATS, 2008: PRATS, C. Inventari arquitectònic i arqueològic de Cabassers. 2008. Inèdit. Arxiu de l’Ajuntament de Cabassers.