
A la Österreichische Nationalbibliothek (ÖNB), amb la signatura E 21.056-D POR MAG, s’hi conserva un dibuix fet a ploma que representa la serralada de Montsant i les seves ermites. Mesura 43 x 56 cm. Per facilitar la ubicació indica també on són dues ciutats grans, Tarragona i Lleida. I, dintre del massís, també dibuixa quatre poblacions de referència: Cabassers, Cornudella de Montsant, la Morera de Montsant i Ulldemolins. Les representacions dels nuclis de població i de les ermites, tot i estar correctament ubicades als emplaçaments que els corresponen en relació amb l’entorn, són fantasioses i no mostren l’aspecte real que tenien en el moment de realitzar-se el mapa.
El dibuix s’acompanya d’un text descriptiu que, mitjançant la senyalització per lletres, de la A a la S, indica la situació de Tarragona (A), Lleida (B), la Cartoixa (C), l’ermita de Sant Andreu (D), l’ermita de la Consolació (E), Cabassers (F), l’ermita de Sant Roc (G), l’ermita de la Foia (H), l’ermita de Sant Salvador (I), Cornudella de Montsant (L), l’ermita de Sant Joan del Codolar (M), l’ermita de la Maré de Déu de Montsant (N), l’ermita de la Magdalena (O), l’ermita de Sant Antoni (P), Ulldemolins (Q), l’ermita de Sant Bertomeu (R) i la Morera de Montsant (S).
Transcrivim els textos que acompanyen el mapa:
La montaña de Montsant
La montaña de Monsante tiene de longura dos grandes leguas cathalanas, que tienen por tres, y de travessia o amplaria legua y media por la mayor parte, y de çircuito tiene seguramente 30 millas poco más o menos, con las faldas dicha motaña, las quales sestienden mucho por partes y particularmente por la parte de Cabaçes.
Tiene la montaña de subida por la mayor parte una buena milla, y por algunas partes media legua grande.
Desde Ulldemolins atravessando la montaña el río abaxo o çircuyendolo hasta llegar a la Cartuxa ay de distancia cinco o seys leguas, y de la Cartuxa a Ulldemolins, que se acava de circuyr toda la motaña, ay no más de dos leguas grandes. De lo qual se colige que la mayor parte de la montaña está ançia poniente y tramontana, y la menor está ançia el mediodía, de la qual parte tienen los padres cartuxos media legua grande de término ancia Cabaçes y ancia Cornudella y Sant Joan tienen otra buena media legua y más. Llegan los términos de los padres Cartuxos hasta lo alto de la montaña y por lo alto hacen una entrada hasta llegar a Nustra Señora de Montsante. Y a la parte de San Bartholomé haçen también entrada.
A. Tarragona.
B. Lérida
C. La Cartuxa
D. La hermita de Sant Andrés
E. La hermita de Consolación
F. La villa de Cabaçes
G. La hermita de Sant Roche
H. La hermita de la Foya
I. La hermita de Sant Salvador
J. La villa de Cornudella
M. La hermita de Sant Joan
N. La hermita de Nuestra Señora de Monsante
O. La hermita de la Magdalena
P. La hermita de Sant Anthonio
Q. La villa de Ulldemolins
R. La hermita de Sant Bartholomé
S. La Morera, que es un lugar pequeño
Primo la montaña.
La montaña de Montsant, o Montesanto, está entre Tarragona y Lérida, distante 5 leguas de Tarragona y 5 de Lérida. Tiene dicha montaña de longura dos leguas grandes cathalanas que tienen por tres, y de travessía o amplaria tiene legua y media por la mayor parte, y por algunas partes más.
Esta montaña está muy poblada de rocas y muchas cuevas, de arboledas y vosques espessos, mayormente a la parte de la tramontada. Los árboles son pinos, encinas, voges y otros géneros de árboles, y en particular ay michíssimo romero.
Es muy abundante de fuentes y las aguas son scogidas de buenas. Las hermitas casi todas tienen sus fuentes con sus huertecitos con algunos árboles frutíferos, como son figueras, mançanos, perales y otros. Ay muchas parras y algunas viúelas, de suerte que los hermitaños cuelgan uvas para todo el año en abundancia. Haçen juntamente con eso mucha provissión de higos, passas, almendras, nueçes, abellanas, por ser aquella tierra muy abundante de todo lo dicho, y también ay mucha legumbre. Ay también mucho açeyte y miel, y es escogido de bueno.
A. Tarragona está 5 leguas de la montaña, como está dicho, y de Lérida está distante 10 leguas. Para hir de Tarragona se passa por junto de la montaña por la parte de Cornudella y Ulldemolins. Digo para hir de Tarragona a Lérida.
B. Lérida está distante de la montaña 5 leguas, y de la Cartuxa 7 leguas. De Montesanto a Monserrate ay 12 leguas.
C. La Cartuxa y monasterio de Escaladei está al mediodía ançia Tarragona metida en un balle al pie de la montaña, es lugar muy ameno y devoto, el monasterio es muy principal y de muy buenos edificios, ay en el ordinario monasterio 26 o 30 monges, frayles barbudos 24 o 25 y otros tantos donados, moços de servicio. Está el dicho monasterio circuydo de mucha arboleda como son pinos, cipreses y otros.
D. La hermita de Sant Andrés está ençima de Cartuza, distante un tiro de escopeta, esta es de los padres cartuxos.
E. La hermita de Nuestra Señora de Consolación está distante de la montaña un quarto de legua, situada encima de otra montañita.
F. La villa de Cavaçes está situada al pie de la montaña, ançia el poniente, y distante de Cartuxa legua y media.
G. La hermita de Sant Roche distante de Cabaçes media milla, esta es de Cabaces, fundóla un hermitaño. Sant Roche, la Foya y Sant Salvador están al poniente.
H. La hermita de nuestra señora de la Foya está distante de Cavaçes una milla, y de Sant Roche media milla, y de Cartuxa están las dos hermitas legua y media, y de sus términos una legua. Estas dos hermitas están de Sant Joan y de la Magdalena dos leguas.
I. La hermita de Sant Salvador está distante de Cabaçes media legua grande, esta fundó un hermitaño. De Cartuxa está legua y media y de sus términos una grande milla. Estas tres hermitas están en la rectoría de Cabaçes, que es de la diócesis de Tortossa.
L. La villa de Cornudella está de Cartuxa legua y media y de Sant Joan una milla.
M. La hermita de Sant Joan es de la villa de Cornudella, está distante de Cartuxa legua y media y de sus términos una milla grande. Está al mediodía ançia Tarragona.
N. La hermita de Nuestra Señora de Montsant es de los padres cartuxos, está casi en lo alto de la montaña, al mediodía, distante de Cartuxa legua y media grande, y de Sant Joan una buena milla, y de la Magdalena y de Sant Anthonio otro tanto.
O. La hermita de la Magdalena está situada al pie de la montaña, a la dicha parte della ançia la tramontana o septentrión. Esta es la mas principal de todas y es propia de los hermitaños. Está distante de la Cartuxa dos leguas y de sus términos una grande milla y más.
P. La hermita de Sant Antonio está distante de la Magdalena un tiro de escopeta y esta es de la villa de Uldemolins. Está distante una milla de Uldemolins.
Q. La hermita de Sant Bartholomé está distante de la Magdalena y de Sant Antonio media legua, y lo mismo de Ulldemolins. Esta hermita es de los padres cartuxos. Está el río abaxo, entre las dos montañas.
R. La villa de Ulldemolins está entre las dos montañas situada.
S. La Morera es un lugar pequeño, está al mediodía, entre Cartuxa y Sant Joan.
De tots els llocs que anomena només un és desconegut a l’actualitat: l’ermita de Sant Andreu. Però dona una referència inequívoca: diu que està per sobre de la Cartoixa, a la distància d’un tret d’escopeta. Només pot referir-se a la Casa de la Pietat, que es troba (avui en dia en estat ruïnós) al camí de Sant Antoni, a molt poca distància de la Cartoixa. Aquest edifici fou edificat al segle XVII per ordre del bisbe d’Urgell, Andreu Capilla (Palomar, Solà, 2009:83), i s’utilitzà com a lloc de repòs dels prelats catalans. Atribuir-li l’advocació de Sant Andreu vindria, doncs, pel nom de fonts del seu constructor.
L’objectiu d’aquest mapa sembla que sigui el d’indicar la propietat de les ermites, potser per alguna disputa entre la Cartoixa d’Escaladei i altres propietaris. Dona la distància entre elles i entre els pobles de referència. A excepció de la Consolació (de la que només diu que és «en otra montañita» i no n’especifica la propietat), atribueix el domini de cada ermita segons correspongui a la Cartoixa (Sant Andreu, Sant Bertomeu i Santa Maria de Montsant), a la rectoria de Cabassers (la Foia, Sant Roc i Sant Salvador), a Cornudella (Sant Joan), a Ulldemolins (Sant Antoni) i als ermitans (Santa Magdalena). Tot i estar redactat en castellà, és obvi que l’escrivà autor d’aquesta descripció tenia el català com a llengua materna, i usa mots catalans al text com amplaria o l’abreviatura St. per Sant
No se sap com va arribar aquest mapa a la Biblioteca Nacional d’Àustria, però una possibilitat seria que fos part de l’equipatge d’algun refugiat de la Guerra de Successió. La ÖNB data la peça a la primera meitat del segle XVIII, i efectivament la paleografia confirma que no és anterior al segle XVIII, però si acceptéssim la hipòtesi que el dibuix se l’hagués endut a Àustria un refugiat, l’hauríem de datar entre 1700 i 1714.

El mapa fou publicat el 1995 a Kartographische Zimelien. Die 50 schönsten Karten und Globen der Österreichischen Nationalbibliothek, a càrrec de F. Wasrik, H. Hühnel, J. Mokre i E. Zeilinger. Els autors demanaren ajuda a Agustí Altisent i a Vicenç Biete per fer la descripció de la peça.
La digitalització dels fons de la ÖNB permet consultar en línia aquest mapa mitjançant una imatge d’alta resolució ampliable.
NOTES
Palomar, S. Solà, M. Puix en alt lloc sou posada. Ermites i santuaris. Indrets de devoció popular al Priorat. Barcelona. 2009 (consulteu-lo).
Carles Prats

