Avui, que és 8 de març, Dia de la Dona Treballadora, l’Associació de Dones l’Aubereda i l’Ajuntament de Cabassers han difós un vídeo que commemora, dignifica i recorda la feina de les dones als rentadors públics. I certament era una feina exclusiva de les dones, que començaven de ben petites a acompanyar la mare als rentadors a fer la bugada. Als pobles que tenien el riu a prop aquestes tasques sovint s’hi feien a la llera, però on el riu quedava massa lluny s’hi construïen unes basses, especialment dissenyades per poder-hi fer les tasques de la bugada, on les dones s’hi trobaven i aprofitaven per a conversar mentre feinejaven.

D’aquests rentadors a Cabassers en queden dos: el de la Font de Baix i el que popularment encara s’anomena de la Bassada. N’hi hagué un altre a Sant Miquel, desaparegut amb la reforma de la plaça que porta el mateix nom.

Dels rentadors de Sant Miquel i de la Font de Baix no n’hem trobat cap referència documental, tot i que el seu ús és ben present a la memòria popular. El compositor Josep-Enric Peris i Vidal fins i tot li dedicà una poesia, publicada en motiu de la festa major de 1986:

El desaparegut rentador de Sant Miquel:

En canvi, sí que hem pogut reconstruir el trasllat del rentador que hi havia a l’actual plaça del Dr. Seró.

Aquesta plaça del Dr. Seró tenia el nom de “Plaza de José Nicolau” quan encara hi havia el rentador públic. Abans que es dediqués aquesta plaça a Nicolau, que era un diputat que aconseguí que la carretera passés pel Puntarrer, popularment se la coneixia com el Pla de la Bassada. A les imatges d’aquesta plaça del primer terç del segle XX sempre hi apareix el rentador, i sempre s’hi veuen dones rentant:

Tanmateix el 1942 l’ajuntament franquista va voler treure el rentador de la plaça i traslladar-lo a un lloc més apartat. L’acta de la sessió de l’ajuntament de l’1 de gener de 1942 ja diu que «el señor alcalde pone de manifiesto a sus compañeros de Consistorio la necesidad de derribar el lavadero público que existe en la plaza de José Nicolau por ser antihigiénicos y antiestéticos, sustituyéndolos por otros en algún lugar más adecuado. La comisión gestora toma en consideración lo expuesto por el Sr. alcalde, quedando para próxima sesión el resolverlo». La propera sessió va ser el 15 de gener de 1942, i a l’acta hi llegim que «nuevamente el Sr. alcalde pone sobre la mesa la cuestión de los lavaderos, acordándose por unanimidad conceder un amplio voto de confianza para que haga cuantas gestiones sean necesarias a fin de que pueda llevarse a efecto la construcción del nuevo lavadero».

El primer d’abril de 1942 una altra acta explica l’estat de la gestió: «acto seguido el Sr. alcalde da cuenta de las gestiones realizadas para trasladar los lavaderos de la plaza de José Nicolau al paraje llamado “Figueres del Serra” para lo cual se había obtenido de dicho señor la cesión gratuíta de dicho terreno con la sola condición de que se sanee dicho paraje, que hasta la fecha era un vertedero».

A les actes de l’Ajuntament no hi ha cap més notícia del trasllat. La inscripció inaugural diu «AÑO / 1942 / 18 – 7». El 18 – 7 es refereix al 18 de juliol, data que durant el franquisme es commemorà com a “Día del Alzamiento Nacional”, ja que el 18 de juliol de 1936 l’exèrcit rebel donà el cop d’estat contra la República que provocaria la guerra i que portaria a gairebé 40 anys de dictadura.

És indubtable que la data de la inauguració no va ser casual i que a Cabassers, com a tot arreu, el «18 de julio» també s’hi celebrava. Al mateix llibre d’actes de l’ajuntament en trobem una del 15 de juliol de 1945 que donava instruccions per celebrar el dia de l’Alzamiento: «Enterados de la fiesta del 18 de julio, conmemoración del noveno aniversario del glorioso Movimiento Nacional, se acuerda por unanimidad celebrar misa común e invitar a todas las autoridades locales, jerarquías y Guardia Civil, así como al vecindario en general para que engalanen sus balcones y asistan a los actos que se celebren en conmemoración de fecha tan memorable». De fet aquesta placa està inclosa al Cens de Simbologia Franqiuista del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya amb el número de registre 4033.

A l’actual rentador encara se li diu la Bassada, com a reminiscència de la seva anterior ubicació, a la plaça que popularment es coneixia com el Pla de la Bassada.

Carles Prats