90 anys dels Fets del 6 d’Octubre de 1934 a Cabassers

Els Fets del 6 d’Octubre a Cabassers.

Commemorem, enguany, el 90 aniversari dels Fets del 6 d’Octubre de 1934. Aquell dia esclatà un moviment insureccional després que el president de la Generalitat, Lluís Companys, proclamés l’Estat Català dintre de la República Federal. Ho feia com a resposta al que qualificava una involució monarquitzant del govern de centre dreta que dirigia la República Espanyola des de les eleccions del 19 de novembre de 1933. L’Estat Català duraria poques hores, fins la matinada del dia 7, perquè el govern de la República Espanyola desplegà l’exèrcit i inicià una operació militar per a recuperar el control de les institucions catalanes. El conflicte se saldà amb gairebé un centenar de morts i dos-cents cinquanta ferits, i la rendició del Govern de la Generalitat. Li seguí una dura repressió: el Govern fou empresonat, jutjat pel Tribunal de Garantías i condemnat a 30 anys de presó. Hi hagué exili, i la repressió va arribar a tots els municipis on el moviment insurreccional havia actuat. Es va intervenir la Generalitat, regida per un governador militar, i s’imposà el castellà com a llengua de l’administració; el Parlament fou dissolt i usat com a caserna; també es dissolgueren cent vint-i-nou ajuntaments i es prohibiren les activitats dels partits, sindicats i associacions catalanistes i d’esquerres.

La insurrecció també arribà a Cabassers, on un Comitè Revolucionari prengué el poder local i a la una de la matinada del 7 d’octubre de 1934 proclamà l’Estat Català des de l’Ajuntament. A primera hora de la tarda, però, el Comitè Revolucionari es dissolgué i retornà el poder al consistori. Hem localitzat documentació de l’època als llibres d’actes de l’Ajuntament i a la premsa que ha permès reconstuir com foren aquelles hores a Cabassers, i el resultat el trobareu en aquesta publicació.

No podem deixar de veure cert paral·lelisme amb el que va passar l’octubre de 2017; el dia 27 d’aquell mes a Cabassers també s’hi proclamà la República Catalana mitjançant un pregó difós per la megafonia local. Com al 1934 l’intent no va reeixir. Encara.

Carles Prats

Cabassers, 6 d’octubre de 2024.

La crònica d’aquelles hores.

El 6 d’octubre de 1934 el president Lluís Companys proclamà l’Estat Català dintre de la República Federal des del balcó de la Generalitat de Catalunya, entre les 20:10 i les 20:20h. Ho va fer pronunciant aquestes paraules:

“En aquesta hora solemne, en nom del poble i del Parlament, el Govern que presideixo assumeix totes les facultats del Poder a Catalunya, proclama l’Estat Català de la República Federal Espanyola i en restablir i fortificar la relació amb els dirigents de la protesta general contra el feixisme, els invita a establir a Catalunya el Govern Provisional de la República, que trobarà en el nostre poble català el més generós impuls de fraternitat en el comú anhel d’edificar una República Federal lliure i magnífica.”

A les 10 de la nit del mateix dia 6 es desplegà l’exèrcit a punts claus de Barcelona i inicià un enfrontament amb les forces de la Generalitat, que provocà 74 morts i 272 ferits. A les 6 del matí del dia 7 d’octubre el president Lluís Companys, davant la impossibilitat de fer front a l’assalt que l’exèrcit preparava del palau de la Generalitat, es rendí. A un quart de set del matí l’exèrcit entrava a Palau i detenia el Govern de Catalunya. També detingueren el president del Parlament, Joan Casanovas, i alguns diputats. I també foren detinguts l’alcalde de Barcelona, Carles Pi i Sunyer, i els regidors que li feien costat.

El moviment insurreccional també es reproduí a Cabassers. Pels resums publicats a la premsa del consell de guerra a què foren sotmesos els membres del Comitè Revolucionari que protagonitzaren els fets i pel llibre d’actes de l’Ajuntament podem reconstruir què va passar el 6 i 7 d’octubre de 1934 a Cabassers.

Segons el diari La Humanitat, a les onze de la nit del dia 6 el cap del Sometent, Antoni Sans i Ferré, va rebre ordres per escrit del caporal de districte del Sometent, senyor Llorenç -portades per membres del Sometent de Gratallops, que passaren per Cabassers en un camió- per tal que es declarés l’Estat Català al municipi. Reuní el Comitè Republicà de Cabasser perquè es prengués l’acord, i amb el president del mateix, en Ramon Ferré i Pasqual, anaren a buscar a l’alcalde, Joan Llecha i Bartolomé, i el citaren perquè l’Ajuntament es reunís a la casa de la vila. L’article continua explicant que aquesta reunió tingué lloc a la una de la matinada del 7 d’octubre, i que hi acudiren Antoni Sans i Ramon Ferré, acompanyats de la majoria del Comitè d’Esquerra, i uns seixanta homes (setanta i acompanyats dels sometentistes de Gratallops, segons Última Hora i La Vanguardia).

L’acta, que efectivament està datada a la una de la matinada del 7 d’octubre, explica que es lliurà l’Ajuntament als membres del Comitè Revolucionari, integrat pels dos regidors d’ERC, August Vilalta i Joan Masip, i per Vicent Porqueres, Ramon Ferré, Josep Vilalta Bartolomé i Josep Carnasa. L’article de La Humanitat explica que el president del Comitè va donar l’ordre de fer un pregó en el qual es donava compte al veïnat de la substitució de l’Ajuntament, però les actes no recullen aquest fet. El que sí que recull una segona acta del Comitè Revolucionari, datada igualment a la una de la matinada del 7 d’ocubre de 1934, és la proclamació de l’Estat Català dintre de la República Federal, feta per Vicenç Porqueres, president del Comitè Revolucionari.

L’article de La Humanitat (més fidel als fets recollits a les actes de l’Ajuntament que els relats d’Última Hora i La Vanguardia) continua explicant que a dos quarts de quatre de la matinada els sometentistes de Falset ordenaren a Antoni Sans que es recollissin les armes i explosius del municipi. I d’això sí que hi ha una acta, feta a les quatre de la matinada del 7 d’octubre, que diu que el Comitè Revolucionari prengué l’acord de requerir les armes i municions que hom tingués a casa i que s’ordenava fer un pregó, on es donava un termini de deu minuts perquè es portés l’armament a l’alcaldia, amb la presència del cap del Sometent. Ja no hi ha cap altra acta del Comitè Revolucionari, i per la premsa tornem a saber que el lliurament de les armes no es va fer en deu minuts sinó en el termini de tres hores, i que aquestes armes van servir per equipar a dotze sometentistes, que el diari Última Hora diu que “recorrien la vila i vigilaven la carretera per tal que l’ordre no s’alterés” fins que a la matinada s’assabentaren que la Generalitat s’havia rendit i que hi havia declarat l’estat de guerra. La Humanitat explica que “en veure que no passava res, a dos quarts d’una del migdia, s’ordenà la devolució de les armes als seus propietaris”. Última Hora afegeix que els membres del Comitè Revolucionari anaren a trobar a l’Alcalde que havien destituït i li lliuraren de nou l’Ajuntament, i que tot es va fer “sense que es registrés cap acte de la més petita violència”.

La següent acta de l’Ajuntament és del 14 d’octubre de 1934 i només hi consten com a presents els regidors de la Lliga Catalana. Recull que l’alcalde qualificà “molt durament els darrers esdeveniments revolucionaris”, però no explica què passà amb els membres del Comitè Revolucionari ni per què els dos regidors d’ERC que en formaven part no eren a la reunió de l’Ajuntament. A les eleccions municipals del 14 de gener de 1934 la Lliga Catalana obtingué quatre consellers a Cabassers (216 vots i 2 paperetes en blanc) i ERC en tingué dos (208 vots).

Per La Vanguardia del 24/10/1934 sabem que tots els membres del Comitè Revolucionari foren detinguts i que estaven empresonats en un vaixell presó al port de Tarragona, al vapor Manuel Arnús. També per la premsa sabem que van ser sotmesos a un consell de guerra el 30 de novembre de 1935. El fiscal demanava quatre anys de presó per a Vicenç Porqueres com a president del Comitè Revolucionari i dos anys per a la resta, per auxili a la rebel·lió. La defensa demanava la lliure absolució. Finalment, la sentència condemnà a un any de presó a Vicenç Porqueres i a Jaume Masip (jutge municipal), i a sis mesos de reclusió a Antoni Sans (caporal del Sometent) i als membres del Comitè Revolucionari August Vilalta i Joan Masip (que a més eren regidors d’ERC) i Ramon Ferré, Josep Carnasa i Josep Vilalta. La sentència fou amb abonament de la presó preventiva soferta, i podem suposar que després del judici quedaren tots en llibertat per haver complert la pena.

El 20 d’octubre de 1936 tres membres del Comitè Revolucionari tornaren a l’Ajuntament per les disposicions de la Conselleria de Seguretat Interior de la Generalitat: Vicent Porqueres com a alcalde, Ramon Ferré com a conseller, i August Vilalta com a secretari. Després del triomf del cop d’estat tots tres patiren repressió: Vicent Porqueres fou sotmès a consell de guerra pels rebels i assassinat a Tarragona el 19 d’octubre de 1939 per un escamot d’afusellament franquista; Ramon Ferré hagué de viure més d’una dècada en la clandestinitat més absoluta, amagat en unes golfes; i August Vilalta fou sentenciat a presó per un altre consell de guerra.

Documents.

Llibre d’actes de l’Ajuntament de Cabassers

ACTES DEL 07 D’OCTUBRE DE 1934

1:00h

Joan Llecha, Josep Queralt, August Vilalta, Joan Masip, Vicens Porqueres, Ramon Ferré, Josep Carnasa, Josep Vilalta.

A Cabassers als set dies del mes d’octubre del mil nou-cents trenta-quatre, essent la una del matí, reunits amb caràcter urgent, convocats pel Sr. alcalde en Joan Llecha Bartolomé i els consellers municipals que van anotats al marge, queda oberta la sessió.

Amb breus paraules el Sr. alcalde explica que el motiu de la reunió és degut al requeriment fet pels senyors August Vilalta, Joan Masip, Vicent Porqueres, Ramon Ferré, Josep Vilalta Bartolomé i Josep Carnasa <Ferré> Queralt, tots veïns d’aquest poble, presents a l’acta i erigits en Comitè Revolucionari, de què els siguin provats els càrrecs i poders de l’Ajuntament tots els seus atributs. Conformes tots els consellers municipals amb els desitjos del ja citat Comitè Revolucionari per unanimitat s’acorda fer entrega als mateixos de les insígnies d’autoritats municipals, els quals se’n fan càrrec en el mateix acte. No havent-hi altres assumptes a tractar l’alcalde i consellers sortints signen la present acta que certifico amb unió del Comitè Revolucionari com a penyora de que així s’han ratificat. L’esmenat Ferré val.

[Signatures de Joan Llecha, Josep Queralt, August Vilalta, Joan Masip, Vicent Porqueres, Josep Carnasa, Ramon Ferré, Josep Vilalta i Josap Tarragó, secretari]

1:00h

Vicens Porqueres, Josep Carnasa, August Vilalta, Josep Vilalta, Ramon Ferré, Joan Masip.

A Cabassers, a la una del matí del dia set d’octubre del mil nou-cents trenta-quatre, reunit el Comitè Revolucionari baix la presidència de Vicents Porqueres Argany queda oberta la sessió .

El Sr. president fa ús de la paraula per dir que té gran honor des del lloc que accepta i com a primer acte del Comitè que té l’honor de presidir que és proclamar l’Estat Català dintre la República Federal.

Per unanimitat així s’acorda en mig del més gran entusiasme. No havent-hi altres assumptes a tractar d’acord del Sr. president s’aixeca la sessió, signant tots la present de què certifico.

[Signatures de Vicens Porqueres, Josep Carnasa, August Vilalta, Ramon Ferré, Joan Masip, Josep Vilalta i Josep Tarragó, secretari].

4:00h

Vicens Porqueres, Josep Carnasa, Ramon Ferré, August Vilalta, Josep Vilalta.

A Cabassers, el dia set d’octubre de mil nou-cents trenta-quatre, essent l’hora de les quatre, estant reunits els Srs. que componen el Comitè Revolucionari, han pres l’acord de recollir les armes i municions, a quin efecte es feu un pregó comminant los veïns que en tinguin perquè en un plaç de deu minuts en facin entrega a l’alcaldia, requerint-se per a presenciar-ho la presència del caporal de Sometent.

I no havent-hi altres assumptes a tractar signen tots la present acta que certifico.

[Signatures de Vicen Porqueres, Josep Carnasa, Ramon Ferré, August Vilalta, Josep Vilalta i Josep Tarragó, secretari]

ACTA DEL 14 D’OCTUBRE DE 1934

Joan Llecha, Francesc Gibert, Tomàs Amorós, Josep Queralt.

A la vila de Cabassers, el catorze d’octubre del mil nou-cents trenta-quatre, reunits els Srs. consellers que van al marge sota la presidència de l’alcalde en Joan Llecha i Bartolomé fou oberta la sessió. Llegit R.N. i demés correspondència de la setmana s’ordena que es despatxin. Seguidament fa ús de la paraula el Sr. alcalde, qui qualifica molt durament els darrers esdeveniments revolucionaris, acabant per demanar es faci constar en acta la satisfacció per la rapidesa amb què s’ha portat a cap el restabliment del principi d’autoritat a l’ensems que l’apoi incondicional al Govern.

Per unanimitat així s’acorda, i no havent-hi altres assumptes a tractar, d’ordre del Sr. alcalde s’aixeca la sessió, signant tots la present de què certifico.

[Signatures de Joan Llecha, Francesc Gibert, Tomàs Amorós, Josep Queralt i Josep Tarragó, secretari]

ARTICLES DE PREMSA

Diari Última Hora, 30 de novembre de 1935, pàg. 3.

Vuit homes condemnats pels fets d’octubre al poble de Cabacès

A les vuit del matí ha començat el Consell de guerra per tal de fallar la causa seguida amb motiu dels fets revolucionaris del poble de Cabacés (Tarragona) l’octubre de 1934.

Segons es desprèn de l’apuntament llegit pel jutge instructor, el 6 d’octubre, quan a Cabacés tingueren notícies que a Barcelona s’havia proclamat l’Estat Català de la República Federal espanyola, va constituir-se un Comitè revolucionari i varen declarar també l’Estat Català al poble.

Tot seguit es va formar una manifestació amb uns 70 individus, als quals es juntaren els sometentistes de Gratallops que havien arribat al poble. Varen procedir a recórrer les cases de la població i exigiren el lliurament de les armes que tinguessin. Després marxaren cap a l’Ajuntament, on requeriren l’alcalde perquè els lliurés l’Alcaldia. Aconseguit això procediren a fer la proclamació oficial de l’Estat Català a Cabacés, des del balcó de la Casa Consistorial.

Durant la nit no passà res d’anormal a la població, i els homes armats recorrien la vila i vigilaven la carretera per tal que l’ordre no s’alterés. De matinada s’assabentaren que a Barcelona la Generalitat s’havia rendit i que estava proclamat l’estat de guerra.

Aleshores -segueix dient l’apuntament- els membres del Comitè varen anar a trobar l’alcalde i el feren presentar a l’Ajuntament on li lliuraren de nou l’Alcaldia sense que es registrés cap acte de la més petita violència. Tot seguit varen marxar a llurs domicilis.

Per aquests fets es troben processats Vicenç Porqueres Argai, president del Comitè revolucionari; Jaume Masip Llatjà, jutge municipal; Antoni Sans Ferrer, caporal del sometent; August Vilalta, Joan Massip Massip, Ramon Farré Pascual, Josep Carnassa Queralt i Josep Vilalta Bartolomé.
En l’informe d’acusació llegit pel fiscal, després de fer els càrrecs a cada un dels processats, ha demanat per a ells les següents penes:

A Vicenç Porqueres, com a president que fou del Comitè revolucionari, la pena de quatre anys de presó, i als altres, la pena de dos anys pel delicte d’auxili a la rebel·lió.

En l’informe de defensa ha estat sol·licitada la lliure absolució de tots els acusats, i el tribunal, després de deliberar, ha dictat sentència, la qual, segons les nostres notícies, condemna a un any de presó Vicenç Porqueres i Jaume Massip, jutge municipal, i els altres processats a la pena de sis mesos de reclusió.

La sentència no serà ferma fins que sigui aprovada pel general de la Divisió.

La Vanguardia, 1 de desembre de 1935, pàg. 10.

Justicia Militar. Consejo de guerra.

Ayer, a las ocho de la mañana, se celebró en el salón de la Biblioteca de la Comandancia Militar el Consejo de guerra para fallar la causa instruída con motivo de los socuesos ocurridos en el pueblo de Cabasés (Tarragona), en octubre de 1934.

Según el apuntamiento, los procesados formaron un Comité revolucionario al enterarse de que en Barcelona se había proclamado el “Estat Catalá”.

Los del Comité, con una manifestación de unos setenta individuos y los somatentistas de Gratallops, que habían llegado a aquel pueblo, se dirigieron a ver al alcalde, conminándole con que les hiciera entrega del Ayuntamiento, y proclamaron el “Estat Catalá” en aquella población.

Se dedicaron después a recorrer las casas, requisando armas y publicando un pregón por el pubelo.

Al enterarse de que en Barcelona había fracasado el movimiento, llamaron al alcalde y al Ayuntamiento destituído, dándoles nuevamente posesión de sus cargos y retirándose los del Comité a sus respectivos domicilios, sin que se alterara el orden.

Los procesados eran Vicente Porqueras Aragay, presidente del Comité revolucionario; Jaime Massip Lletjá, juez municipal; Antonio Sans Ferer, cabo del somatén; Augusto Vilalta Carnasa, Juan Massip Massip, Ramón Farré Pascual, José Carnasa Queralt y José Vilalta Bartolomé.

El fiscal, en sus conclusiones, solicitaba la pena de cuatro años para el primero, como presidente del Comité, y dos años para cada uno de los demás, como autores de un delito de auxilio a la rebelión.

La sentencia recaída fué de un año de prisión para el presidente del Comité Vicente Poerqueras y el juez Municipal Jaume Massip, y seis meses de arresto para todos los demás.

Esta sentencia no será pública hasta su aprobación por el general de la División.

La sentencia fué comunicada antes de las diez de la mañana.

Diari La Humanitat, 1 de desembre de 1935, pàg. 4.

El consell de guerra d’ahir d’oficials generals.

Veié i fallà la causa pels fets d’octubre a Cabassers.

Ahir, al matí, a les vuit, es reuní el Consell de Guerra d’Oficials per veure i fallar la causa instruïda pel comandant senyor Josep Urrutia, contra els paisans Vicenç Porqueres i Aragai, Jaume Massip i Letxa, jutge municipal, August Vilalta i Carnasa, Antoni Sans i Ferré, caporal del sometent, Joan Massip i Massip, Ramon Ferré i Pasqual, Josep Carnassa i Queralt i Josep Vilalta i Bartole, pels fets ocorreguts la nit del 6 als 7 d’octubre a Cabassers.

Presidí el Tribunal el general Pazas, actuant de vocal ponent el senyor Màxim Cuervo i de fiscal el senyor Querol. De defensor actuà el lletrat senyor Josep M. Valbuena.

Apunatament.

El jutge senyor Urrutia llegí l’apuntament, que comença amb l’atestat del cap de línia de la Guàrdia Civil de Falset, en el qual es diu que a Cabassers es constituí un Comitè revolucionari que s’apoderà de l’Ajuntament. Segons es despren de l’apuntament, el dia 6 d’octubre, a les onze de la nit, el caporal del sometent Antoni Sans i Ferré, complint ordres que li havien estat donades per escrit del caporal del sometent del districte senyor Lloren i que li foren portades per uns sometentistes de Gratallops, que passaren pel poble en un camió, en les quals ordres se li ordenava que declarés la República Catalana en aquell poble, reuní la Junta Directiva del Comitè Republicà, a l’objecte de prendre acords, i després de la reunió, acompanyat del Presdient de l’esmentat Comitè, Ramon Ferré i Pasqual, s’adreçaren al domicili de l’alcalde, al qual digueren que, havent-se declarat l’Estat Català, esperaven que es reunís l’Ajuntament a la Casa de la Vila i que ells acudirien allà. A la una de la matinada del dia 7, comparegueren a l’Ajuntament Antoni Sans i Ramon Ferré, acompanyats amb la majoria del Comitè d’Esquerra i uns seixanta homes. A l’Ajuntament s’hi trobaven l’alcalde i alguns regidors, els quals foren invitats a quà fessin lliurament de l’Ajuntament a l’esmentat Comitè polític. L’alcalde accedí i es nomenà una Comissió composta per Vicenç Porqueres, president, August Vilalta, Joan Massip, Ramon Ferré, Josep Carnassa i Josep Vilalta, vocals, que es feren càrrec de l’Ajuntament, aixecant acta i retirant-se l’alcalde i regidors. El president, tot seguit, ordenà fer un pregó en el qual es donava compte al veïnat de la substitució de l’Ajuntament.

Es desprèn també del sumari que el dia set, a dos quarts de quatre, els sometentistes de Falset cridaren novament Antoni Sans i Ferré, al qual ordenaren la recollida d’armes i explosius. Seguint aquestes instruccions es publicà un ban pel qual es donaven deu minuts de temps perquè fossin lliurades les armes a l’Ajuntament, cosa que es va fer en el termini de tres hores. Amb les armes recollides l’alcalde va armar dotze sometentistes i finalment, en veure que no passava res, a dos quarts d’una del migdia, s’ordenà la devolució de les armes als seus propietaris.

En les declaracions de testimonis i processats que es llegeixen es confirmen tots els extrems ja esmentats.

El Ministeri Públic i l’advocat defensor renunciaren a l’interrogatori dels processats i a la prova testifical.

L’acusació fiscal.

El Fiscal llegeix el seu informe, en el qual relata els fets en la forma ja coneguda i els qualifica d’auxili a la rebel·lió militar en grau de temptativa i amb les corresponents eximents, i sol·licita la pena de quatre anys de presó correccional per a Vicenç Porqueres i la de dos anys per a cada un dels restants, Jaume Massip, Antoni Sans, Josep Carnassa, August Vilalta, Joan Massip, Ramon Ferré i Josep Vilalta, amb abonament de la presó preventiva soferta.

L’informe de la defensa.

El lletrat senyor Josep M. Valbuena llegí un brillant informe en el qual rebaté les acusacions del Ministeri Fiscal, al·legant que els actes comesos pels seus patrocinats no ho foren mai per iniciativa pròpia i sí únicament obeint ordres del caporal del sometent del districte, del qual es sabia que rebia les ordres directament de la Conselleria de Governació i que, per aquest motiu ells no oposaren el més mínim repar tota vegada que les ordres foren donades per escrit. Fa unes consideracions de caràcter polític i acaba demanant la lliure absolució dels seus patrocinats.

La sentència.

A un quart de deu del matí, el Tribunal es retirava a deliberar en sessió secreta, i a les deu es notificava als processats la sentència recaiguda que és condemnatòria d’un any per a Vicenç Porqueres i Aragai, i Jaume Massip Letxa, i sis mesos i un dia per a August Vilalta i Carnassa, Antoni Sans i Ferré, Joan Massip i Massip, Ramon Ferré i Pasqual, Josep Carnassa i Queralt, i Josep Vilalta i Bartolomé.

Aquesta sentència no serà ferma fins que l’aprovin l’auditor i el general de la Divisió.

Diari La Publicitat, 1 de desembre de 1935, pàg. 4.

Consell de guerra pels fets d’octubre al poble de Cabassers

Ahir, a les vuit del matí, es constituí el consell de guerra per a fallar la causa instruida amb motiu dels fets ocorreguts al poble de Cabassers per l’octubre de 1934.
Segons es desprèn de l’apuntament, els processats formaren un comitè revolucionari en assabentar-se que a Barcelona s’havia declarat l’Estat Català.
Amb una manifestació composta d’uns 70 individus, i els sometentistes de Gratallops, que havien arribat a aquell poble, es dirigiren a veure l’alcalde, i el comminaren que els lliurés l’Ajuntament i proclamaren l’Estat Català. Després recorregueren les cases i requisaren armes.
En saber que a Barcelona havia fracassat el moviment, cridaren novament l’alcalde i l’Ajuntament destituït, i els donaren novament possessió de llurs càrrecs i es retiraren els del comitè a llurs respectius domicilis, sense que s’alterés l’ordre.
Els processats són: Vicenç Porqueres Aragay, president del Comitè revolucionari; Jaume Macip Lletja, jutge municipal; Antoni Sanç Ferrer, caporal del Sometent; August Vilalta Carnassa, Joan Macip Macip, Ramon Ferrer Pasqual, Josep Carnassa Queralt, Josep Vilalta Bartolomé.
El fiscal, en les seves conclusions sol·licità la pena de quatre anys de presó per al primer, com a president del Comitè, i la de dos anys per a cada un dels altres, com a autors d’un delicte d’auxili a la rebel·lió.
La sentència fou d’un any per al president del Comitè, Vicenç Porqueres, i el jutge municipal Jaume Macip, i la de sis mesos d’arrest per a tots els altres.
No serà pública fins que l’aprovi el general de la Divisió.
La sentència fou comunicada abans de les deu del matí.

Diari El Diluvio, 1 de desembre de 1935 (pàg. 6)

El Consejo de guerra efectuado ayer por los sucesos de Cabacés

En el Salón Biblioteca de la Comandancia Militar, efectuóse ayer por la mañana, un Consejo de guerra, de oficiales generales, para ver y fallar la causa instruida por el juez, comandante don José Urrutia, por los sucesos de octubre ocurridos en el pueblo de Cabacés (Tarragona).
Presidió el Tribunal el general de brigada de caballería don Sebastián Pozas, actuando de vocal ponente el auditor de División don Máximo Cuervo; de fiscal el jurídico militar comandante don Enrique de Querol, y de defensor el letrado señor Valbuena.
Del apuntamiento se desprende que en la mencionada población se había constituido un comité revolucionario el cual se había apoderado del Ayuntamiento, y a las once de la noche del día 6 de octubre, llegó un camión de somatentistas de Gratallops, los cuales iban provistos de un documento extendido por el cabo del Somatén del distrito, señor Llorens, en el que se les daba la orden de que se proclamara la República catalana en aquella localidad.
Se hicieron cargo de la Corporación municipal, Vicente Porqueras Aragany, Augusto Vilalta Carnasa, Juan Masip Masip, Ramón Ferré Pascual, José Carnasa Queralt y José Vilalta Bartolomé los cuales ordenaron se hiciera un pregón por el pueblo dando conocimiento de la constitución del nuevo Ayuntamiento.
Unos somatentistas de Falset dieron orden de que se procediera a recoger inmediatamente las armas y explosivos, haciéndose un pregón para notificarlo al vecindario.
También parece que tomaron parte en dicho movimiento, el cabo del Somatén, llamado Antonio Sans Ferré, y el juez municipal, Jaime Masip Lletja.
El fiscal, en sus conclusiones provisionales, calificó el hecho como auxilio a la rebelión en grado de tentativa y pedía para el procesado Vicente Porqueras cuatro años de prisión y para los restantes, dos.
El defensor señor Valbuena, en su informe solicitó la libre absolución de sus patrocinados, haciendo resaltar que en dichos sucesos no hicieron más que cumplir con las órdenes emanadas de la superioridad, y que no ocurrió en la población ningún acto que alterara el orden.
El Tribunal se retiró a deliberar para dictar sentencia.
Parece ser que los procesados fueron condenados a un año de prisión correccional Vicente Porqueras y Jaime Masip, y a seis meses y un día a Augusto Vilalta, Antonio Sans, Juan Masip, Ramón Ferré, José Carmona y José Vilalta.

FONTS

Premsa

La Veu de Tarragona, 20/01/1935, pàg. 3.

La Vanguardia, 24/10/1934, pàg. 9.

Última Hora, 30/11/1935, pàg. 3.

La Humanitat, 01/12/1935, pàg. 4.

La Vanguardia, 01/12/1935, pàg. 10.

La Publicitat, 01/12/1935, pàg. 4.

Arxius

Arxiu de l’Ajuntament de Cabassers, llibre d’actes de 1933-1935, fols. 31v a 33r.

Centro Documental de la Memoria Histórica, sig. PS_BARCELONA_GENERALITAT,300,1, fol. 32.

Descarregueu aquí aquest treball en edició electrònica.