Als documents de la Reial Cancelleria, conservats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, s’hi llegeix un registre (reg. 210, fol. 65v) pel qual el rei dóna facultat als monjos de la Cartoixa per tal que només ells puguin explotar les mines que hi hagi dintre de la seva jurisdicció. El document està datat a Cabassers el 8 dels idus de juliol del 1313: “Datum in Cabaceriis viii idus Iul. anno Domini m ccc xiii” (Traduït: Donat a Cabassers, el 8 dels idus de juliol de l’any del Senyor de 1313). I segueix la signatura de Jaume II, que ocupa tota la línia següent: “Signum + Iacobi, Dei gratia regis Aragonis, Valentie, Sardinie et Corsice, ac comitis Barchinone”, és a dir, “Signe de Jaume, per la gràcia de Déu rei d’Aragó, València, Sardenya, Còrsega i comte de Barcelona”.

A Apuntes para una biblioteca española de libros, folletos y artículos, impresos y manuscritos, relativos al conocimiento y explotación de las riquezas minerales y á las ciencias auxiliares, Tom II, d’Eugenio Maffei i Ramón Rua Figueroa, publicat el 1872, també hi consta un resum d’aquest document, a la pàgina 354, apunt 3201.

El 2009 el medievalista Juan Manuel del Estal publicava el treball El itinerario de Jaime II de Aragón (1291-1327), editat com a número 47 de la col·lecció “Fuentes históricas aragonesas”, de la Institución Fernando el Católico (Consejo Superior de Investigaciones Científicas). Podeu consultar aquest treball, en format d’e-book, en aquest enllaç. A la pàgina 448 del llibre, efectivament, es registra l’estada de Jaume Ii a la cartoixa de Scala Dei el dia 7 de juliol de 1313, i l’endemà, 8 de juliol, no es fa constar cap ubicació perquè es desconeixia on havia estat el rei. Aquest document, doncs, completa l’itinerari de Jaume II.