Carles Prats.

Per a veure com s’ha de representar l’escut heràldic de Cabassers hem de recórrer a la documentació: la generada per la cancelleria de la baronia mostra un escut de lacre sota paper, amb la representació d’un gos (figura 1), que s’utilitzaria com a mínim l’últim quart del segle XVIII. A principis del segle XIX, l’Ajuntament ja utilitza un tampó metàl·lic, que conté el gos baronial (figura 2), però al qual s’afegí el nom de la població segons l’ús ortogràfic del moment, “Cabaces”. A mitjans del segle XIX ja apareix per primer cop el disseny que s’utilitza avui en dia de l’escut, amb gos, aigües i carbasses (figura 3). En algun moment entre el primer i segon quart del segle XIX algú devia redissenyar la simbologia local, en base a interpretacions imaginatives i fantasioses de l’etimologia del nom del poble. La llegenda que s’hi llegeix diu “Ayuntamiento de Cabases”. Aquest tampó continuà usant-se, fins al primer quart del segle XX, quan se’n féu un de nou, per desgast de l’anterior, amb el mateix disseny i la llegenda “Ayuntamiento de Cabaces” (figura 4). S’utilitzaria fins a mitjans del segle XX, moment en què seria substituït per un de cautxo, amb el mateix escut (si bé reinterpretant el disseny de les bombes o carbasses i decantant-se per aquest darrer de contorn diferent) i idèntica llegenda (figura 5). Fins que a finals del segle XX, un nou tampó traduiria al català part de la llegenda, canviant “Ayuntamiento” per “Ajuntament” (figura 6), que és el que encara es fa anar avui en dia.

A la col·lecció sigil·logràfica de Catalunya de l’Arxiu Municipal de Barcelona s’hi pot trobar una estampació en tinta de la marca usada per a lacrar els documents baronials reproduïda a la figura 1 del quadre anterior. La marca en qüestió és la primera de la col·lecció de segells de Cabassers conservada a Barcelona, i se li assignen, manuscrites, dues dates: 1798-1781. La marca però, com hem vist abans, és més antiga i s’usava, com ja hem dit, al darrer quart del segle XVII per a marcar la documentació amb lacre.

També al retaule gòtic de l’església, datat a principis del segle XV, hi trobem les representacions més antigues de l’heràldica local: dos caironats, un amb un gos negre sobre camp de gules i l’altre representant un cabàs també sobre gules:

En un quadre de la Verge de Loreto, del segle XVII i conservat també a l’església, hi tornem a trobar els mateixos motius heràldics que al retaule gòtic, però amb el tipus d’escut ibèric:

Sabem, per l’historiador local Delfí Navàs, que a l’església hi havia una altra representació del gos i el cabàs: “a cada costat de la porta del sagrari hi ha un floró haventhi al un, un gos y al altre, un cabàs”. No coneixem la datació del sagrari, i la descripció fou publicada en un opuscle de 1918, titulat Descripció histórica, física y política de Cabacés (pàg. 14).

Pel que fa al disseny, l’historiador Delfí Navàs, al seu opuscle de 1918 ja citat anteriorment (pàg. 14) interpreta els elements de l’escut que hi havia al tampó municipal (l’usat en temps de la descripció és el de la figura 3, que s’anà adaptant als dissenys dels tampons posteriors i que encara s’usa avui en dia): “hi ha un bonic escut dividit en cinc parts: una de superior en la que hi ha la figura de un gos ó cá; y cuatre de inferiors en forma de creu, havent en la primera de dal una bomba ó carabaza, en la segona dos ralles anguloses semblant á un ratapanat, y en les de baix igual que en les de dal pero en orde invertit. Lo cá ó gos pot representá dos coses: lo principi del nom de la vila, y la cualitat de aquesta de que may se ha sentit di que hi haxi hagut ni haxi passat desde’l riu cap á la vila cap gos rabiós. Les bombes si son bombes poden representá la guerra en que segons una de les tradicions se acabá aquú una guerra: si es carabaza, treta la segona sílaba resulte lo nom de Cabacés. En cuant á les ralles anguloses, no se’ls veu significat sino adorno”.

Al segle XV ja trobem un gos (símbol de fidelitat feudal) que de com a mínim el segle XVII fins a principis del XIX (segurament fins a l’abolició de les jurisdiccions senyorials al primer terç del segle XIX) apareix en solitari als segells i tampons documentals, i que a partir de la segona meitat del segle XIX perviu al disseny fantasiós que encara s’usa avui en dia i que segons explicava ja Delfí Navàs el 1918 és d’interpretació dubtosa. Creiem que el cabàs representat al retaule gòtic i al quadre de la Verge de Loreto (així com a la desapareguda porta del sagrari que menciona Navàs) correspondria a una etimologia popular pel topònim Cabassers. Considerant no consta que el cabàs s’hagi traslladat mai a la sigil·lografia local, i sí el gos, pesent als segells més antics, creiem que a l’escut heràldic només hi hauria de figurar aquest animal. Pel que fa al timbre, ha de portar necessàriament una corona baronial i un bàcul episcopal, ja que Cabassers fou cap de la baronia del mateix nom, propietat del Capítol de la catedral de Tortosa, essent els bisbes d’aquella seu els barons de Cabassers.

L’escut municipal de Cabassers s’hauria de representar d’aquesta manera: