Carles Prats (cprats@vallclara.org)
Al costat del Pont Vell de Cabassers hi ha les restes d’un antic hostal, conegut com a Mas del Móra. Era un edifici de planta baixa, principal i golfes, amb parets de tàpia i ocupant una superfície de 144 m2, amb una quadra a tocar de la paret sud d’uns altres 70 m2. Es troba en estat completament ruïnós; la teulada i els trebols estan enfonsats del tot, la paret sud ha caigut, les parets est i oest estan molt malmeses i només s’aguanta la paret nord, reforçada amb un contrafort de pedra i morter sobre la tàpia, d’uns tres metres d’alçada, que l’ajuda a resistir les riuades i que l’ha ajudat també a no ensorrar-se.
Per ventura, resisteix encara un bocí de barbacana a la paret sud, que va ser la façana principal de l’edifici, amb unes rajoles que mostren la data: 1826. És poc freqüent, al terme, poder datar amb precisió els masos, però aquest conserva aquesta virtut.
Ara, gràcies al senyor Josep Masip de la Bisbal de Montsant, hem tingut accés a unes escriptures que aclareixen part del procés de construcció d’aquest antic hostal i ens han permès esbossar-ne breument la història: un document del 10 d’octubre de 1826 especifica que el propietari del mas, Antoni Bellvé, botiguer i pagès de Cabassers, va pactar amb el mestre d’obres Josep Franquet, de la Bisbal, que faria els interiors de l’edifici en el termini de dos anys a partir de la signatura del document. A canvi, Josep Franquet rebia una peça de terra anomenada el Racó de la Pineda, a la partida de les Pinedes de Cabassers, de quatre jornals i plantada d’ametllers.
El document especifica que a l’octubre de 1826 del mas encara només hi havia construïdes les quatre parets i la teulada en un quadre d’uns seixanta pams. Encaixa perfectament amb la data de la barbacana encara conservada. I s’especifica tot seguit què s’hauria de fer a l’interior: dos trespols, cinc habitacions (una d’elles amb alcova), una cuina amb una pedra picada com a base d’una llar de foc, una pica de pedra picada de vuit pams de llarg i el que correspongués d’ample per a tenir-hi els càntirs, una altra per a netejar i encara una darrera pedra per a fer-hi els fogons, i les lleixes necessàries. A les golfes, una habitació que n’ocupés la sisena part, i tot arrebossat i blanquejat. A banda, una divisió per a quadra amb menjadores, i una altra divisió per a una pallissa. I des de les golfes fins a la pallissa, un canó com una fumera per fer-hi baixar la palla. Tot amb les corresponents escales (n’hi havia dos trams) i col·locant totes les portes i finestres, que subministraria ja fetes Antoni Bellvé. També s’havia de fer una altra pallissa petita a sota de les escales, s’entén que de la planta baixa. A l’entrada s’hi havien de posar dues piques de pedra picada de quatre pams de llarg i dos i mig d’ample, i a fora una altra pica de dos pams en quadre i un forat perquè hi entrés aigua. Tots els materials els subministraria n’Antoni Bellvé, i Josep Franquet hi posaria els seus jornals i els del peó que l’ajudés a fer l’obra.
Es va complir tot com s’havia pactat, i el 29 de setembre de 1828 n’Antoni Bellvé li feia una escriptura de plena satisfacció a Josep Franquet, alliberant-lo de l’obligació ja complerta.
Pels registres sagramentals de l’Arxiu Parroquial de Cabassers tenim una primera referència a aquest edifici a la llibreta de compliment pasqual del 1827. L’anomena Hostal de Bellvé, i especifica que «estos estan notats en sa casa de la vila».
La família es componia d’Anton Bellvé, Teresa Nabàs i dos fills, Josep i Joan, i vivien al carrer de l’Hospital (l’actual carrer del Grau). A la llibreta del 1828 s’especifica que la gent dels hostals del terme estava anotada a la vila, i en el cas dels Bellvé hi apareixen dues persones més: Esteve Llecha i Maria Veà, sa muller.
Al registre del 1829 a l’hostal de Bellvé ja l’anomenen Hostal del Móra,i no hi ha cap dubte que es tracta del mateix, perquè la família Bellvé s’hi manté.
L’ofici d’hostaler era perillós, fins al punt que Anton Bellvé fou assassinat per lladres. El registre de defuncions de la parròquia de Cabassers té una entrada del 29 d’abril de 1833 que diu que «se enterró en el cementerio de Cabacés por la justisia de este pueblo, y después de aver averiguado quien era el difunto, y era Antonio Vellver, consorte de Teresa Nabàs, y no recibió sacramento alguno por averlo muerto los ladrones».
La següent llibreta de compliment pasqual conservada, del 1838, diu que a l’hostal hi vivien Josep Bellvé i Maria Amorós, L’edifici s’anomenarà Hostal del Móra fins el 1860, quan s’hi registra, amb els anteriors, Domingo Ferré. El següent registre conservat, del 1863, ja es refereix a l’edifici com a mas i no com a hostal, i diu que hi viuen Domingo Ferré i Maria Amorós, que el 1876 encara hi eren. Però a partir del 1877 no hi ha referències a aquest mas, que ja estava deshabitat.
Annexos:
Transcripció i reproducció de les escriptures de 1826 i 1828.
